una parada en el cami.

Anys enrere, era la excepció. Ara, els nens de 6 i 7 anys que no saben cordar-se el pantalons o les sabates són majoria.
Els nens d’avui en dia no en saben menys que abans, sinó que no se’ls dona el temps necessari per aprendre i adquirir la autonomia que correspon a la seva edat.
Per exemple: l’estona que tenen des de que s’aixequen fins que van a l’escola, no és gaire, ja que nomes dona per empassar-se l’esmorzà despresa i marxar de casa.
Les presses manen, i els nostres fills en reben les coseqüencies: inseguretats, radars en l’aprenentatge, etc.
Tot aixó fa que a vegades els pares es sentin culpables de no poder passar més hores amb els seus fiils a conseqüencia de la feina, la casa...
la meva opinió es que em de posar sol·lucions simples, com per exemple:
1. assumir que hi han unes limitacions i que no es pot fer tot.
2. prioritzar les feines que tinguem que fer a casa o fora d'ella.
3. disfrutar dels moment que tenim de relax, temps lliure, per estar amb els fills, etc.
4. adaptar-se a l'horari dels nostres fills, que ells no s'agin d'adaptar al nostre.
5. tenir els gabits molt clars, perque els nens entenguin l'horari que tenen i que els hi toca fer.