Les famílies amb nens petits poden apuntar-se als Espais globals.

L'Escola Bressol Municipal El Palauet obre, coincidint amb les primeres setmanes del curs escolar, els Espais globals d'atenció a les famílies. Són llocs de trobada de pares, mares i infants que fomenten l'intercanvi d'experiències entre ells. Els dinamitzen educadores de l'Escola Bressol i s'adrecen a totes les famílies del nostre poble amb infants d'entre 0 i 3 anys, estiguin escolaritzats o no els menuts al Palauet. (Ajuntament de Canet de Mar 8.10.09)

penso que totes les escoles bresol, primaries i secundaries haurien de fer aquest tipus d'espais per orientar als pares, ja que avui en dia els pares estan molt mal orientats i indormats i mai be malament una mica d'ajuda.
jo crec que els pares ho agrairien i es sentirien més segurs ja que tindrien uns guions o uns coneixements per fer les coses.

per més informació: web

La UdG suspèn l'examen de les comarques

Alcaldes de la demarcació lamenten el centralisme de la universitat i reclamen que tingui més presència al territori.

La implicació de la UdG a les comarques gironines, més enllà de la capital i rodalia, no acaba de satisfer els principals municipis de la demarcació. Una consulta feta a alcaldes, amb motiu de les imminents eleccions al rectorat, demostra que la política dels últims anys de concentrar els estudis als campus de la ciutat de Girona no s'adiu amb el que desitgen alguns ajuntaments. L'alcalde d'Olot és el més eloqüent quan diu que la UdG és «la universitat més centralista de Catalunya». A Figueres, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Lloret i Ripoll també pensen que caldria més presència de la UdG als seus municipis. Altres alcaldes, com ara els de Palamós, Palafrugell i Banyoles, en canvi, sí que estan satisfets amb la relació dels municipis amb aquesta universitat.

La meva opinió és que la universitat està correctament, esclar que tampoc en sabem gaire d'on hi han seus de l'Udg o com està distribuida.
A mi em sembla be ja que estic en un poble proper a Girona, amb un bon desplaçament, i això és un gran avantatge. +
El que si és cert és que putser no ens arriba prou informació de la universitat sobretot ara que ha canviat amb la nova llei.

per més informació: web.

A les escoles han de fomentar l'educació nutricional i l'activitat fisica?

Entrevista de: Dra. Rosa Lama (coordinadora del comitè de Nutrició de l’associació Espanyola de pediatria)

• quin és el percentatge de l’obesitat infantil a Espanya?
Està en un 15%.
• Perquè creu que la obesitat és un problema de tots?
Que l’han d’assumir els pares, les empreses d’alimentació, les escoles i les demes autoritats sanitàries.
• Quines són avui en dia les principals causes de la obesitat i el sobrepès?
Especialment, l’augment de les activitats sedentaris, la disminució de l’activitat física i una disponibilitat i accessibilitat cada vegada més a aliments d’un alt contingut energètic.
• Quines mides han de prendre els pares per prevenir la obesitat i quan han de començar?
Han d’integrar als infants uns hàbits alimentaris i una activitat física saludable. Això s’ha de començar des de la lactància materna.

la pregunta és: s'ha de fomentar l'educació nutricional a les escoles?
la meva opinió és que si, que des de la primera infancia s'han d'incloure uns bon habits alimentaris, i una bona educació respecte a la nutrició, del que han de menjar i el que no és tan bo que mengin. És molt bo que els infants siguin actius, i que tinguin activitat fisica, ja que aixó millora a que no hi hagi una obesitat infantil.


PD. aquesta entrevista està treta de la revista: guia del niño.

una parada en el cami.

Anys enrere, era la excepció. Ara, els nens de 6 i 7 anys que no saben cordar-se el pantalons o les sabates són majoria.
Els nens d’avui en dia no en saben menys que abans, sinó que no se’ls dona el temps necessari per aprendre i adquirir la autonomia que correspon a la seva edat.
Per exemple: l’estona que tenen des de que s’aixequen fins que van a l’escola, no és gaire, ja que nomes dona per empassar-se l’esmorzà despresa i marxar de casa.
Les presses manen, i els nostres fills en reben les coseqüencies: inseguretats, radars en l’aprenentatge, etc.
Tot aixó fa que a vegades els pares es sentin culpables de no poder passar més hores amb els seus fiils a conseqüencia de la feina, la casa...
la meva opinió es que em de posar sol·lucions simples, com per exemple:
1. assumir que hi han unes limitacions i que no es pot fer tot.
2. prioritzar les feines que tinguem que fer a casa o fora d'ella.
3. disfrutar dels moment que tenim de relax, temps lliure, per estar amb els fills, etc.
4. adaptar-se a l'horari dels nostres fills, que ells no s'agin d'adaptar al nostre.
5. tenir els gabits molt clars, perque els nens entenguin l'horari que tenen i que els hi toca fer.

Les sèries d'adolescents trivialitzen les drogues

El País

L'estudi "Quins menors veuen els menors a la televisió", encarregat pel Defensor del Menor de Madrid, afirma que les sèries segueixen pintant rols de gènere en els adolescents, encara que sigui amb una estètica i un llenguatge modern i transgressor. L'estudi analitzà 87 espais durant vuit mesos. S'enviaran "recomanacions" a les cadenes.

web.

el 92% de joves fa servir xarxes socials a diari.

Concertar-se al facebook o al tuenti, és un hàbit extens entre la majoria de joves espanyols, tant que el 92% afirma comunica cada dia amb els seus amics mes propers a traves de les xarxes socials. El 40% dels progenitors desconeixen que els seus fills entren en aquestes xarxes.
A mes que les versions entre uns i altre varien. Quan els pares diuen que saben quins contactes tenen els sueus fills, el numero mig s’allunya del real: 36 contactes segons els pares davant dels 116 que diuen tenir els fills.
Nomes un de cada cinc fills es connecta a un lloc comú de la casa, i mes de la meitat diu que no se’ls controla mai o quasi mai. Tot i així els joves de l’enquesta afirmen saber els riscos que hi ha.