A les escoles han de fomentar l'educació nutricional i l'activitat fisica?

Entrevista de: Dra. Rosa Lama (coordinadora del comitè de Nutrició de l’associació Espanyola de pediatria)

• quin és el percentatge de l’obesitat infantil a Espanya?
Està en un 15%.
• Perquè creu que la obesitat és un problema de tots?
Que l’han d’assumir els pares, les empreses d’alimentació, les escoles i les demes autoritats sanitàries.
• Quines són avui en dia les principals causes de la obesitat i el sobrepès?
Especialment, l’augment de les activitats sedentaris, la disminució de l’activitat física i una disponibilitat i accessibilitat cada vegada més a aliments d’un alt contingut energètic.
• Quines mides han de prendre els pares per prevenir la obesitat i quan han de començar?
Han d’integrar als infants uns hàbits alimentaris i una activitat física saludable. Això s’ha de començar des de la lactància materna.

la pregunta és: s'ha de fomentar l'educació nutricional a les escoles?
la meva opinió és que si, que des de la primera infancia s'han d'incloure uns bon habits alimentaris, i una bona educació respecte a la nutrició, del que han de menjar i el que no és tan bo que mengin. És molt bo que els infants siguin actius, i que tinguin activitat fisica, ja que aixó millora a que no hi hagi una obesitat infantil.


PD. aquesta entrevista està treta de la revista: guia del niño.

una parada en el cami.

Anys enrere, era la excepció. Ara, els nens de 6 i 7 anys que no saben cordar-se el pantalons o les sabates són majoria.
Els nens d’avui en dia no en saben menys que abans, sinó que no se’ls dona el temps necessari per aprendre i adquirir la autonomia que correspon a la seva edat.
Per exemple: l’estona que tenen des de que s’aixequen fins que van a l’escola, no és gaire, ja que nomes dona per empassar-se l’esmorzà despresa i marxar de casa.
Les presses manen, i els nostres fills en reben les coseqüencies: inseguretats, radars en l’aprenentatge, etc.
Tot aixó fa que a vegades els pares es sentin culpables de no poder passar més hores amb els seus fiils a conseqüencia de la feina, la casa...
la meva opinió es que em de posar sol·lucions simples, com per exemple:
1. assumir que hi han unes limitacions i que no es pot fer tot.
2. prioritzar les feines que tinguem que fer a casa o fora d'ella.
3. disfrutar dels moment que tenim de relax, temps lliure, per estar amb els fills, etc.
4. adaptar-se a l'horari dels nostres fills, que ells no s'agin d'adaptar al nostre.
5. tenir els gabits molt clars, perque els nens entenguin l'horari que tenen i que els hi toca fer.

Les sèries d'adolescents trivialitzen les drogues

El País

L'estudi "Quins menors veuen els menors a la televisió", encarregat pel Defensor del Menor de Madrid, afirma que les sèries segueixen pintant rols de gènere en els adolescents, encara que sigui amb una estètica i un llenguatge modern i transgressor. L'estudi analitzà 87 espais durant vuit mesos. S'enviaran "recomanacions" a les cadenes.

web.

el 92% de joves fa servir xarxes socials a diari.

Concertar-se al facebook o al tuenti, és un hàbit extens entre la majoria de joves espanyols, tant que el 92% afirma comunica cada dia amb els seus amics mes propers a traves de les xarxes socials. El 40% dels progenitors desconeixen que els seus fills entren en aquestes xarxes.
A mes que les versions entre uns i altre varien. Quan els pares diuen que saben quins contactes tenen els sueus fills, el numero mig s’allunya del real: 36 contactes segons els pares davant dels 116 que diuen tenir els fills.
Nomes un de cada cinc fills es connecta a un lloc comú de la casa, i mes de la meitat diu que no se’ls controla mai o quasi mai. Tot i així els joves de l’enquesta afirmen saber els riscos que hi ha.